La Lucía és cega, i no per això deixa de gaudir de fer passejades llargues, d’acomplir les feines domèstiques, de llegir les seves novel·les preferides i d’estar a l’última en tendències de disseny.

La seva ceguesa tampoc no li ha impedit ocupar càrrecs directius a la Delegació de l'ONCE a Cantàbria, passar pel món de la política i dirigir l'l’Escola de Gossos Guia de l’ONCE a Madrid.

Les noves tecnologies han estat les seves aliades en el seu desenvolupament personal i professional.

No obstant això, per a la Lucía el principal obstacle és la manca de civisme. Una rasa sense senyalitzar, una vorada sense rebaixar o una moto enmig de la vorera són les barreres a què s’enfronta amb impotència. La solució és fàcil, “valorar igualment totes les persones tenint en compte les seves característiques”, com ella mateixa reivindica.